dissabte, 4 de juliol del 2015

Últim dia / último día



Ja s’ha acabat. Allò que tant esperàvem ha acabat passant massa ràpid. Però bé, ens quedarem amb aquella frase que tot lo bo és breu. 

Entusiasmats. Així és com acabem la primera setmana de Campus de 24hores del 2015. Podríem dir molts adjectius, i la majoria, per no dir tots, serien positius, i no és per menys. La veritat és que posem fi a uns meravellosos dies de convivència, una estada espectacular que sense tots vosaltres no hauria estat possible.

Des de l’equip de monitors/es del Campus volem donar-vos les gràcies una vegada més, als nens i nenes participants per fer-nos-ho tot tan fàcil, per ser una font incansable de saviesa, per la seva voluntat d’aprendre, per les seves capacitats i valors, per la seva espontaneïtat, etc.  Als pares per deixar a les nostres mans el seu tresor més preuat, i als propis monitors per no cansar-se mai d’aprendre i ensenyar allò que viuen amb més passió, l’hoquei. De tot cor, GRÀCIES!

Esperem anar-vos retrobant per les pistes, que seguiu entrenant i millorant dia a dia i l’any vinent continuem junts escrivint un capítol més al Campus de Voltregà.

Salut i hoquei!

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Ya se acabó. Aquello que tanto estábamos esperando ha terminado por pasar demasiado rápido. Pero bueno, nos quedamos con aquella frase que todo lo bueno es breve.

Entusiasmados. Así es como acabamos la primera semana de Campus de 24horas del 2015. Podríamos decir muchos adjetivos, y la mayoría, por no decir todos, serian positivos, y no es por menos. La verdad es que ponemos fin a unos maravillosos días de convivencia, una estancia espectacular que sin todos vosotros no hubiera sido posible.

Desde el equipo de monitores/as del Campus os queremos dar las gracias una vez más, a los niños y niñas participantes por hacérnoslo todo tan fácil, por ser una fuente incansable de sabiduría, por su voluntad de aprender, por sus capacidades y valores, por su espontaneidad, etc. A los padres por dejar en nuestras manos su tesoro más preciado, y a los propios monitores por no cansarse nunca de aprender y enseñar aquello que viven con más pasión, el hockey. De todo corazón, GRACIAS!

Esperamos reencontrarnos por las pistas, que sigáis entrenando y mejorando día a día y que el próximo año continuemos juntos escribiendo un capítulo más al Campus de Voltregà.

Salud y hockey!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada